
El càncer de mama és el més freqüent entre les dones espanyoles i tant el diagnòstic com el tractament precoços són claus en el seu pronòstic.
Per prevenir-lo, les dones s’han de fer les revisions corresponents segons l’edat que tinguin, han de fer el cribratge poblacional a partir del 50 anys i han d’estar pendents de si es produeixen canvis als seus pits per tal de consultar els serveis assistencials si és necessari.
L’autoexploració mamària és el mètode més utilitzat per les dones per detectar qualsevol anomalia als pits, com un nòdul. A més d’aquest, però, hi ha altres símptomes que cal conèixer, ja que poden estar relacionats amb el càncer de mama, com ara els clotets, els envermelliments o les erosions.
Consells per a una autoexploració correcta dels pits
L’exploració s’ha de fer una setmana després d’haver tingut la menstruació, si es té, perquè l’estímul hormonal de la regla podria alterar la palpació. De manera relaxada i còmoda, la dona s’ha de posar davant del mirall en tres posicions diferents i inspeccionar detingudament els dos pits:
- Amb els braços relaxats a ambdós costats.
- Amb els braços per damunt del cap.
- Recolzant les mans als malucs amb força.
Cal observar-ne la forma, l’aspecte i la grandària i buscar canvis o asimetries. Concretament, ens fixarem en si hi ha zones en retracció o enfonsades, o si hi ha zones que sobresurten o nòduls. És important saber que, tot i que normalment els pits no són exactament iguals, sí que són molt semblants i han de mantenir-ne la forma circular.
La pell és una altra zona important en la qual ens hem de fixar, doncs poden aparèixer símptomes com plecs, envermelliment o pell de taronja i, en casos en què la malaltia està avançada, zones moradenques i fins i tot erosions i ferides obertes. Hem d’observar també les arèoles i els mugrons: que no hi hagi zones envermellides o descamatives, crostes, nòduls, parts enfonsades o secrecions sanguinolentes pel mugró.
De peu o reclinada, caldrà que la dona també palpi tant els pits com les aixelles amb l’objectiu de buscar possibles nòduls. S’han de fer servir els tres dits centrals de cada mà, realitzant sempre una primera passada més superficial i una segona més en profunditat. Pot fer-se de manera circular, de fora cap a endins o de dalt a baix, però sempre intentant no deixar-se cap zona.
L’autoexploració és fonamental per prevenir i detectar de manera precoç les possibles anomalies perquè es pugui actuar amb rapidesa. Moltes vegades, es poden palpar zones més dures i poc delimitades que ens poden cridar l’atenció però que formen part de la mama normal, però és important que davant de qualsevol canvi recent es consulti un especialista.
Dr. Tomàs Cortadellas i Dra. Judith Jurado
Unitat de Patologia Mamària. Servei de Ginecologia i Obstetrícia
Hospital Universitari General de Catalunya