En els darrers anys, els microplàstics han guanyat protagonisme en la conversa sobre salut i medi ambient. Aquests fragments diminuts de plàstic són a tot arreu: a l’aire, a l’aigua i, el que és més preocupant, al menjar. Però com ens afecten realment? Ha arribat el moment de replantejar-nos la nostra dieta?
Què són els microplàstics i com arriben al nostre menjar?
Són peces de plàstic de menys de 5 mm de diàmetre. Es classifiquen en primaris (fabricats per fer-los servir en productes com ara cosmètics i detergents) i secundaris (provinents de la degradació de plàstics més grans).
Com que no són biodegradables, només es desintegren en parts més petites, per la qual cosa acaben sent ingerits o inhalats per molts organismes i allotjant-s’hi als teixits. La seva presència a la cadena alimentària és una conseqüència directa de la contaminació ambiental. S’han detectat en aquests llocs:
- Sal de mar, a causa de la contaminació dels oceans.
- Peix i marisc, ja que els ingereixen de l’aigua.
- Aigua embotellada i de l’aixeta, pel contacte amb canonades i envasos.
- Fruites i verdures, a través del reg amb aigua contaminada.
- Aliments processats, per l’ús d’envasos de plàstic en la producció.
Com afecten la nostra salut?
Malgrat que encara no se’n coneix l’impacte exacte, els estudis suggereixen que poden produir aquests efectes negatius:
- Inflamació i toxicitat cel·lular, a causa de l’acumulació de partícules al cos.
- Alteracions al sistema endocrí, causades per la presència de disruptors endocrins (substàncies químiques capaces d’alterar l’equilibri hormonal).
- Estrès oxidatiu, que contribueix a l’envelliment cel·lular i a l’aparició de malalties cròniques.
- Trastorns digestius, per l’acumulació de substàncies químiques al tracte gastrointestinal.
A més, alguns microplàstics poden contenir substàncies tòxiques, com ara metalls pesants o compostos químics que s’alliberen amb el temps, augmentant el risc de malalties metabòliques i neurològiques.
Hem de canviar la nostra dieta?
Per bé que és difícil evitar-ne completament la ingesta, hi ha estratègies que poden ajudar a reduir l’exposició:
- Prioritzar el consum d’aliments frescos i evitar envasos de plàstic per conservar-los.
- No escalfar menjar en recipients de plàstic, ja que la calor allibera substàncies químiques perjudicials.
- Filtrar l’aigua de l’aixeta per minimitzar la presència de partícules.
- Escollir peix i marisc d’origen controlat i evitar espècies amb alts nivells de contaminació.
- Reduir el consum de productes ultraprocessats, que solen estar en contacte perllongat amb plàstics.
Ens hem de preocupar?
Tot i que encara manca recerca per comprendre completament els efectes a llarg termini en la salut, reduir l’exposició és una decisió encertada. La contaminació per plàstics és un problema creixent l’impacte del qual no s’ha de menysprear.
Actualment, hi ha línies de recerca basades en la possible degradació biològica dels plàstics a través de microorganismes com bacteris i fongs, la qual cosa podria reduir-ne la contaminació en un futur.
Ara per ara, recomanem adoptar hàbits més saludables, prioritzar una alimentació equilibrada i reduir l’ús dels plàstics en el dia a dia. La clau és la prevenció i la presa de decisions informades. Hi ha petits canvis que poden marcar una gran diferència, tant pel que fa a la nostra salut com a la del planeta.
Dra. Evelyn Jardim da Silva
Radiologia
Policlínica ALEN
