La llet i els derivats lactis de vaca o altres animals, com el formatge o el iogurt, són el principal grup d’aliments necessaris per cobrir les necessitats de calci i vitamina D. La lactosa n’és el sucre principal (cada 100 ml de llet en conté 5 g).
Perquè s’absorbeixi perfectament a l’intestí prim, aquest s’encarrega de produir un enzim anomenat lactasa que degrada la lactosa en dos sucres: la glucosa i la galactosa.
Quan l’intestí prim no produeix prou lactasa, no es poden processar i absorbir suficientment els aliments amb lactosa, la qual cosa es coneix com malabsorció de lactosa: és a dir, aquests aliments no s’absorbeixen bé a l’intestí prim i passen al colon, on es degradaran a causa de l’acció dels bacteris i apareixeran els signes i símptomes que es coneixen com a INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA.
Causes:
- PRIMÀRIA. És la més freqüent. Els infants neixen sense aquesta deficiència, però durant la infància la reducció és dràstica.
- SECUNDÀRIA. La dotació de l’enzim lactasa és normal, però arrel d’una malaltia intestinal (infecció intestinal, celiaquia, malaltia de Crohn…) o d’una cirurgia intestinal es perd temporalment la capacitat de producció de lactasa.
- CONGÈNITA. És la menys comuna. Els infants neixen sense poder produir lactasa. Es transmet d’una generació a l’altra si els dos progenitors transmeten la mateixa variant genètica.
Símptomes i confirmació
Els símptomes depenen de la quantitat que s’ingereixi i de l’activitat de lactasa intestinal que es tingui. Si s’ingereix més lactosa que la que l’intestí pot digerir, es desencadenaran més símptomes, com ara: diarrea, dolor abdominal, retorçons, inflor abdominal o flatulències.
Si es sospita que hi ha una intolerància a la lactosa, cal confirmar-ho mitjançant algunes proves senzilles:
- Test d’hidrogen expirat. Es mesura l’hidrogen expirat a l’alè després d’ingerir una quantitat de lactosa ja preestablerta.
- Test de gaxilosa a l’orina.
- Anàlisi de biòpsies de l’intestí.
Actuació
S’ha de mirar d’ajustar la ingesta de llet i derivats lactis fins poder controlar-ne els símptomes. La finalitat del tractament és disminuir l’arribada de lactosa no digerida al colon. De vegades, cal prendre pastilles de lactasa o lactis modificats sense lactosa. No sol ser necessari excloure’ls completament, ja que es pot tolerar fins al 10 % de lactosa en una ingesta. A més a més, cal controlar l’ús ocult de lactosa en alguns elements, com els medicaments (un de cada cinc conté lactosa als excipients).
Els lactis són la font de calci principal, per la qual cosa s’han de consumir sense lactosa o ingerir aliments no lactis amb un contingut alt de calci, com sardines amb oli, fruita seca, cigrons, escopinyes, espinacs…
En cas de sospita d’intolerància a la lactosa, cal consultar sempre un professional sanitari i, en concret, si és possible, un especialista en metabolisme i nutrició.
