En els últims anys, i especialment en aquesta època estranya de pandèmia que ens ha tocat viure, les paraules resiliència i salut mental ressonen contínuament en titulars de mitjans de comunicació, en boca de polítics, en la cua del banc o de la fleca però, què és la resiliència? I… què té a veure amb la salut mental?
Resiliència es defineix segons el Gran diccionari de la llengua catalana com la capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. En psicologia, es defineix com la capacitat d’adaptar-se de manera eficient i recuperar-se ràpidament després d’una situació d’estrès, una adversitat, un traumatisme o una tragèdia. Segons la definició, i fins i tot fonèticament, és fàcil pensar que es tracta d’un sinònim de resistència que, si bé sona semblant, està en les antípodes conceptuals de la resiliència, doncs mentre que resistència comporta “oposició”, la clau de la resiliència s’amaga en la capacitat d’adaptació.
I què té a veure la resiliència amb la salut mental? En la nostra vida, totes les persones ens enfrontem a diferents situacions adverses (ruptura sentimental, pèrdua de persones que estimem, dificultats laborals o econòmiques, malalties físiques…) que poden resultar pertorbadores per generar-nos una càrrega major d’estrès o poden interferir en el nostre funcionament habitual.
Davant aquestes situacions adverses, l’ésser humà pot reaccionar de formes diferents. Una d’elles seria la negació, intentar ignorar el problema, continuar funcionant com si no succeís res i per tant mantenint l’estrès i l’alteració del nostre funcionament amb l’impacte negatiu a llarg termini que podria suposar desenvolupar trastorns com el d’ansietat, adaptatiu o depressiu major. Conseqüències similars podria tenir resistir-se a la nova situació tractant de mantenir l’estat mental i físic previ per tots els mitjans possibles, ja que podria implicar un malestar psicològic elevat que podria arribar a constituir un trastorn mental com els esmentats anteriorment.
Una altra de les postures que es poden desenvolupar davant l’adversitat és l’adaptació psicosocial davant la nova situació, la resiliència. Encara que resiliència no és simplement adaptació, és adaptació en positiu. És a dir, la persona resilient a més d’adaptar-se, afrontar i superar la circumstància adversa, aprèn d’ella per a sortir més preparada en el moment d’enfrontar-se a nous reptes futurs.
Ser resilient no és una qualitat innata amb la qual naixem, és cert que hi pot haver una predisposició a ella en el nostre caràcter, però podem aprendre a desenvolupar-la i entrenar-la. En l’entrenament de la resiliència, es proposen una sèrie d’hàbits que afavoreixen el desenvolupament d’aquesta habilitat:
- Actitud positiva davant la vida. Consisteix a tractar de veure els aspectes positius de qualsevol tipus de situació, d’aquesta manera, podem manejar les situacions adverses des de la perspectiva de què es pot aprendre.
- Mantenir una autoestima forta. Conèixer quines són les nostres virtuts i assumir les nostres limitacions.
- Centrar-nos en el moment present. Enfrontar-se al dia a dia deixant enrere el passat i evitant sofrir per esdeveniments potencials futurs que encara no han ocorregut i que possiblement no arriben a ocórrer.
- Ment oberta. Mantenir una actitud oberta davant noves experiències confiant en la nostra capacitat per a adaptar-nos a elles de manera positiva.
Tenir eines per a enfrontar-nos a les complicacions de la vida i poder fer-ho des de la calma i la reflexió ens donarà la capacitat de ser més resilients i en última instància, evitar el sofriment psicològic derivat de les adversitats inherents a la vida i així aconseguir millorar la nostra salut mental.
Patricia Herbera
Especialista en Psiquiatria Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant
La informació publicada en aquest mitjà no substitueix ni complementa cap manera l’atenció directa d’un metge, ni el seu diagnòstic, ni el tractament que prescrigui; tampoc s’ha d’utilitzar per a l’autodiagnòstic.
L’ús que faci el lector d’aquest servei es realitza sota la seva exclusiva responsabilitat.
ASSSA recomana que per a qualsevol qüestió relacionada amb la seva salut consulti sempre amb un metge.
