La fatiga visual i la presbícia són alteracions oculars que dificulten la visió. Tot i que semblen conceptes similars, no són el mateix.
La fatiga visual o astenopia és un motiu de consulta cada cop més freqüent en oftalmologia. L’ús excessiu i prolongat que es fa actualment de dispositius electrònics produeix un sobreesforç del sistema visual, principalment quan mirem de prop o acomodem durant períodes llargs. És l’anomenada astenopia acomodativa.
És a dir, els ulls treballen més com més a prop tenim l’objecte que estem mirant, i això produeix picor, envermelliment ocular i, fins i tot, mal de cap. Si passem una mitjana de 8 h al dia davant d’una pantalla i hi sumem les hores de mòbil, és normal que tinguem símptomes de fatiga visual. Per això, els especialistes coincidim que hem de portar la correcció òptica adequada en cas de necessitar-la, i descansar uns quants minuts i mirar de lluny cada 2-3 h.
Una altra de les conseqüències principals és la sequedat ocular, perquè la velocitat de parpelleig és menor. Fer servir llàgrimes artificials i disminuir la intensitat de la llum de les pantalles pot millorar els símptomes.
A més, si tenim algun defecte de refracció no corregit o la nostra capacitat acomodativa és insuficient, com en el cas de patir presbícia, la fatiga visual s’aguditzarà.
La presbícia és irreversible, però es pot corregir
La presbícia és un defecte visual que pateix el 85 % de la població més gran de 45 anys, ja que apareix a mesura que ens fem grans i no es pot prevenir.
No és una malaltia, però sí un defecte refractiu inevitable que, tard o d’hora, tots patim, independentment de si hem necessitat portar ulleres o no. Sorgeix per un procés fisiològic de l’ull i no té el seu origen en l’ús de les tecnologies.
Els símptomes són progressius i es van aguditzant amb els anys. Comencem a notar-la a partir dels 40-45 anys en activitats quotidianes, quan tenim dificultat per enfocar de prop per llegir, per exemple. Allunyar els objectes per veure’ls bé n’és un indicatiu.
Es tracta d’un procés natural de l’envelliment del cristal·lí, que amb el pas del temps es torna més rígid i perd l’elasticitat, reduint la capacitat de curvatura (passar de la visió de lluny a prop).
El tractament convencional són les ulleres de prop. Si es combina amb un problema de visió de lluny, cal fer servir ulleres progressives. També es pot optar per un procediment quirúrgic que consisteix a extraure el cristal·lí i substituir-lo per una lent intraocular artificial. La tecnologia làser de femtosegon permet implantar-la amb una precisió mil·limètrica i en mil·lisegons.
Finalment, i responent a les preguntes dels pacients, una cirurgia de presbícia evita que es puguin desenvolupar cataractes en un futur (l’envelliment del cristal·lí, que passa de ser transparent a ser com un cristall esmerilat), perquè, com que la presbícia és l’antesala de les cataractes, ens hi avancem.
Dr. Pedro Tañá
Director mèdic de Grupo Oftalvist
