La fibril·lació auricular (FA) és un tipus d’arrítmia especial que consisteix en un ritme cardíac irregular i, sovint, molt ràpid de manera patològica. Es calcula que aquesta alteració la desenvoluparan una de cada tres persones, tot i que no necessàriament de manera crònica.
En un gran nombre de persones, la FA es pot presentar de manera asimptomàtica. No obstant això, els símptomes més freqüents són batecs cardíacs ràpids i forts (anomenats palpitacions), fatiga amb els esforços més mínims, dificultat per respirar o marejos. Tot i que la freqüència cardíaca en repòs acostuma a ser d’entre 60 i 100 batecs per minut, en la fibril·lació auricular augmenta fins als 150-200 batecs per minut.
Els hàbits de vida que poden desencadenar un episodi de fibril·lació auricular són, habitualment, el consum excessiu d’alcohol o estimulants i els alts nivells d’estrès emocional, units a una manca de descans nocturn adequat. Per tant, és important una bona higiene de rutines i bons costums diaris per reduir la possibilitat d’aparició d’aquesta patologia.
Els factors de risc que poden augmentar la probabilitat de desenvolupar FA són l’edat, l’alteració dels electròlits (potassi, sodi, calci i magnesi), les malalties coronàries, les valvulopaties i cardiopaties congènites, els antecedents d’infart de miocardi o cirurgia cardíaca, la hipertensió arterial, l’obesitat, les alteracions tiroidals i l’ús d’antihistamínics i antigripals comprats sense recepta. No tots aquests factors són modificables, com, per exemple, el pas del temps. D’altres d’evitables, però, com el consum de fàrmacs sense recepta mèdica comprats sense que els aconselli un metge, poden tenir conseqüències importants.
El diagnòstic de la fibril·lació auricular es basa en l’exploració mèdica, l’anamnesi (preguntes que el facultatiu formularà per redactar una història clínica) i les proves mèdiques que confirmaran finalment tant la presència de l’arrítmia com el context estructural en el qual ha debutat. Les proves diagnòstiques habituals en el recorregut d’aquest estudi podran incloure una analítica de sang, un electrocardiograma, un monitoratge de 24 hores de l’electrocardiograma (anomenat Holter de ritme), un ecocardiograma, una ergometria (prova d’esforç) o una radiografia de tòrax.
Per acabar, cal esmentar que les dues complicacions principals d’aquesta patologia són:
- La formació de coàguls en el cor, que es poden desprendre amb l’arrítmia i desplaçar-se majoritàriament al cervell, causant un ictus.
- La freqüència cardíaca excessiva, que impedeix un bombeig de sang efectiu per al cos.
Per això, el tractament anirà enfocat a evitar l’excessiva acceleració de la funció cardíaca mitjançant fàrmacs específics i la reducció de la coagulació sanguínia amb medicaments que dilueixin la densitat de la sang (anticoagulants).
En aquest cas, i en qualsevol situació mèdica en què sospitis que alguna cosa podria no estar bé pel que fa a la salut, no dubtis mai a consultar amb el cardiòleg o a demanar una revisió completa per a més tranquil·litat i seguretat. El metge és el teu aliat i estarà encantat de dissipar tots els teus temors amb els seus extensos coneixements.
Dra. Ana Rodríguez-Argüeso
Directora mèdica d’ASSSA











