La meningitis és la inflamació de la meninge que és una membrana fina que envolta el cervell i la medul·la espinal. Són tres les capes meninges: duramàter, piamàter i aracnoide.
Les causes més freqüents de meningitis són víriques o bacterianes. Altres causes menys freqüents són intoxicacions, fongs, paràsits o tumors.
Les meningitis víriques són les més freqüents (80 %). El SN pot infectar-se per múltiples virus i la majoria d’ells poden causar un quadre agut, generalment febril, que ocasiona una síndrome meníngia o un dèficit neurològic en hores o dies. La gravetat de la infecció dependrà del tipus de virus. Els virus més freqüents són enterovirus, virus de l’herpes, VIH, galteres i virus del Nil. Els símptomes més freqüents són cefalea, fotofòbia, febre o febrícula, diarrea, cansament.
Les meningitis bacterianes solen ser una emergència i han de ser tractades immediatament en hospital. La via més freqüent d’entrada és la via hematògena per microorganismes residents habituals de la nasofaringe i l’orofaringe. Són generalment microorganismes piògens, que ocasionen un quadre agut i indueixen una resposta inflamatòria en el LCR (líquid cefalorraquidi). Altres infeccions bacterianes, menys freqüents, estan produïdes per la tuberculosi, la sífilis, la brucel·losi, la leptospirosi i la malaltia de Lyme. Els símptomes més freqüents són la cefalea intensa, la fotofòbia, la febre alta amb calfreds o convulsions i la rigidesa de clatell, a vegades amb opistòtons (arquegen el cap i el coll cap enrere).
La prova diagnòstica per excel·lència és la punció lumbar per a estudi del LCR. Altres proves a realitzar són un hemocultiu, una placa de tòrax (Rx) i un TAC cranial.
Entre les complicacions més assenyalades ens trobarem amb dany cerebral, vessament subdural, hipoacúsia o sordesa, hidrocefàlia, convulsions i mort.
Les meningitis agudes víriques, llevat de la causada pel virus de l’herpes, no tenen tractament específic.
La meningitis bacteriana no tractada és mortal en gairebé tots els casos. Amb el tractament precoç i adequat, la mortalitat és inferior al 10 %. És una urgència mèdica i la seva curació depèn exclusivament del tractament antibiòtic.
La prevenció de les meningitis de la comunitat està lligada a la vacunació. La vacunació sistemàtica dels lactants amb la vacuna pneumocòccica disminuirà la incidència de meningitis pneumocòccica i la d’adults i persones d’edat avançada amb la vacuna polivalent.
