Amb freqüència, solem mesurar i avaluar el grau de contaminació de l’espai exterior dels nostres pobles i ciutats. Aquests mesuraments són realitzats, habitualment, per organismes oficials o privats que difícilment tenen accés als nostres hàbitats i espais de treball.
Doncs bé, ens sorprendria saber que, en massa ocasions, als nostres habitatges, oficines, comerços, mitjans de transport i recintes públics és més habitual la presència d’elements patògens i contaminants que als carrers de les nostres ciutats.
A través de la biohabitabilitat podem estudiar, mesurar i valorar el grau de salut del qual gaudeixen els edificis i interiors que habitem. La bioconstrucció, basada en l’ús de materials de construcció sostenibles, poc contaminants i d’elevada eficiència energètica, ha contribuït, en gran manera, a crear espais més saludables, però un estudi de biohabitabilitat va molt més enllà.
Aquesta disciplina es basa en la ciència de la geobiologia, que analitza la relació entre la terra (geos) i els éssers vius (bios). En ella s’estudien altres factors capaços d’alterar algunes funcions físiques o biològiques del nostre organisme. S’estudien amb anterioritat al seu propi disseny la ubicació dels espais de descans o de permanència llarga, atenent a les radiacions naturals emeses pel terreny que habitem i les artificials produïdes per la intervenció humana.
Entre els factors naturals que poden influir en el nostre organisme, i per tant afectar el nostre descans o estat d’ànim, es poden trobar les alteracions terrestres, com les vies d’aigua, falles tectòniques, gas radó, zones radioactives, etc. Les alteracions de caràcter artificial són aquelles produïdes per les instal·lacions elèctriques i les telecomunicacions i que també afecten en gran manera el nostre equilibri. Aquestes radiacions artificials poden ser de baixa freqüència generades per instal·lacions elèctriques, centres de transformació, línies d’alta tensió, etc., o d’alta freqüència, radiacions emeses per les antenes de telefonia mòbil, xarxes WIFI, radars, etc.
Dit això, és normal que els camps electromagnètics i les radiacions ens afectin, ja que, habitualment, en el nostre organisme es produeixen reaccions elèctriques minúscules degudes a les funcions corporals normals. Per tant, és important a l’hora d’intervenir en un espai habitable, bé siguin llars, escoles, espais de treball… que tots aquells que tenim la responsabilitat de projectar, dissenyar o construir aquests entorns, arquitectes, dissenyadors d’interior, enginyers, constructors, etc., estudiem amb anterioritat les possibles geopatologies i les alteracions del terreny o les radiacions que afecten les zones de descans o de permanència llarga.
Seria desitjable, així mateix, que tots els que moblem o intervenim en l’ús, la neteja, el manteniment i la desinfecció dels espais habitables, prenguem consciència de la importància d’utilitzar productes sostenibles i no contaminants, lliures de dissolvents sintètics, formaldehids i partícules tòxiques o nocives per a l’aire que respirem i com a conseqüència… per a la nostra salut i la de les persones del nostre voltant.
Des de l’Associació d’Estudis Geobiològics (GEA), així com de l’Institut Espanyol de Baubiologie (IBE Biologia de l’hàbitat), igual que en altres associacions similars, des de fa ja molts anys, es forma a tècnics i experts en la realització d’estudis de BIOHABITABILITAT, mesurant i quantificant les radiacions naturals o artificials, la qualitat de l’aire interior afectat per contaminants físics, químics o biològics, mitjançant l’ús de tècniques i aparells molt específics, que ens permet saber si l’exposició a aquests agents patògens està dins dels límits recomanats per la normativa vigent, i sobretot per la norma tècnica alemanya de mesurament en Baubiologie SBM-2015.
Tono Lledó Marsell
Fundador de Tono Lledó Interioristas
GRAU en Disseny d’Interiors i expert en biohabitabilitat
