El col·lapse de l’oclusió és un dels problemes odontològics més complexes que es resolen a les clíniques dentals, amb un tractament complicat i de dificultat patològica. Aquesta disfunció de la masticació que genera tants problemes es podria evitar amb un tractament precoç.
En què consisteix?
En termes odontològics, parlem d’«oclusió» quan les superfícies dentals entren en contacte i s’hi recolzen de manera estable. Així doncs, parlem de «col·lapse de l’oclusió posterior» quan la posició correcta queda destruïda per la pèrdua de dents al sector posterior de la mandíbula. Això succeeix quan no es reposen les peces dentals i afecta un 32 % dels pacients.
Aquesta síndrome es caracteritza per la manca de contacte entre les molars superiors i les antagonistes, les inferiors, i, per tant, la posició incorrecta de la mandíbula, la qual cosa genera moviments anòmals que interfereixen en la mossegada, no permeten mastegar bé i posen en risc la resta de les dents.
Conseqüències i tractament
El col·lapse de l’oclusió posterior comporta una sobrecàrrega anterior dental (sector anterior de la boca). A això es suma el fet que el pacient presenta una pèrdua de la dimensió vertical, és a dir, la distància que separa el mentó de la base del nas (alçària de la boca) es veu alterada per aquesta síndrome. Per aconseguir que torni a la normalitat, cal fer-ne una avaluació i un tractament multidisciplinari.
Fins i tot hi ha casos en què cal recórrer a la prostodòncia per corregir la dimensió vertical. Es tracta d’un procediment necessari, doncs l’absència de molars fa que altres dents suportin més càrrega de la necessària. Així doncs, es col·loquen fundes a tota la boca per augmentar l’alçària que s’havia perdut amb el pas del temps. En diagnòstics més complicats, s’ha de recórrer a ortodòncies o cirurgia orofacial.
La importància de la prevenció
Donada la prevalença d’un augment de pacients que perden les molars al llarg de la seva vida, el millor tractament per evitar el col·lapse de l’oclusió anterior o posterior és la prevenció, mitjançant la reposició a curt termini de les peces dentals que s’han perdut amb pròtesis fixes o amovibles, en funció d’allò que es consideri més adient per a cada pacient.
Per no arribar a aquesta situació, és fonamental impedir la pèrdua de peces dentals i això depèn del compromís de cada pacient. Les directrius clau:
- Raspallar-se les dents tres cops al dia.
- Fer servir seda dental.
- Anar al dentista de confiança, com a mínim, un cop l’any.
Amb la detecció precoç es podran resoldre possibles problemes abans d’arribar a perdre la dent. Si, a més, es realitzen higienes dentals, s’aconseguirà mantenir la salut de les genives i del periodonci, al mateix temps que es podran localitzar possibles càries en fase inicial.
María José Rodríguez Hidalgo
Odontòloga. Especialista en ortodòncia, prostodòncia i rehabilitació
Clínica Dentalbox
