La varicel·la és una malaltia infecciosa originada pel virus de la varicel·la zòster, causant de l’herpes zòster, que només es manifesta un cop a la vida, ja que l’exposició al virus produeix anticossos que persisteixen per sempre.
Es manifesta mitjançant l’aparició de petits granets per tot el cos que produeixen picor i que acostumen a acompanyar-se de febre o febrícula. Els grans de seguida es converteixen en butllofes plenes de líquid i, per últim, en crostes que acaben caient en una o dues setmanes.
Els afectats principals són els infants d’entre 1 i 9 anys, i la malaltia s’agreuja en adults i adolescents, que presenten complicacions. Com que és molt contagiosa mitjançant el contacte directe amb les lesions o a través de la tos o els esternuts, la prevenció és molt important:
- Immunització activa: vacuna. Consisteix a administrar virus atenuats. És clarament efectiva i no presenta perills. A Espanya, se n’administren dues dosis (als 12-15 mesos i als 4-5 anys).
- Immunització passiva: anticossos. La seva administració pot prevenir la infecció si es realitza durant els tres primers dies d’exposició.
Tractament i cura
En el cas dels infants sans, acostuma a ser suficient amb alleujar els símptomes, disminuint les molèsties locals i evitant la sobreinfecció bacteriana. És necessari, doncs, que es dutxin un cop al dia amb aigua tèbia i poc sabó, i s’han d’utilitzar talc, loció de calamina i banys de civada o midó de blat de moro.
L’analgèsic aconsellat és el paracetamol. L’aspirina i els antiinflamatoris (ibuprofèn) estan prohibits. L’antivíric que es fa servir és l’Aciclovir, recomanat per tractar l’herpes zòster i apte per a embarassades, immunodeprimits i persones de risc.
També s’ha d’aïllar el malalt de les persones que no hagin patit la malaltia i les de més risc (embarassades, adolescents, persones immunodeprimides…) i no pot sortir de casa fins que les ferides estiguin seques i les crostes hagin caigut (una o dues setmanes).
Per tal d’evitar el contagi a les superfícies i la roba, és eficaç utilitzar desinfectants, especialment el lleixiu, a més dels detergents, la calor i l’assecat. És important rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó, desinfectar amb alcohol, i tapar-se la boca amb mocadors de paper quan s’hagi de tossir o esternudar.
La gran majoria dels afectats es recupera totalment sense problemes. No obstant això, el virus es manté inactiu o «adormit» al cos durant tota la vida. Un de cada deu adults experimentarà un herpes zòster quan el virus es torni a activar per qualsevol motiu, com estrès sostingut o una baixada de defenses.
