El coll uterí o cèrvix és la part inferior de l’úter que es connecta amb la vagina. Està travessat pel canal cervical, que comunica vagina i úter.
L’examen pelvià és una prova de detecció de patologies relacionades amb la cèrvix, en el qual es prenen mostres per raspat (citologia cervical) i se sotmeten a la prova de tinció de Papanicolaou i a proves de VPH (virus del papil·loma humà). Si es detecten alteracions, es realitza una colposcòpia, és a dir, una cerca exhaustiva de malalties mitjançant una biòpsia on poder observar l’anatomia patològica de la mostra.
Les patologies que ens podem trobar van des d’una inflamació o infecció cervical fins a una displàsia amb presència de cèl·lules anormals en un teixit o un òrgan que pot evolucionar a càncer. Aquest desenvolupament del càncer és lent i, moltes vegades, asimptomàtic en les primeres fases, per la qual cosa no es detecta si no es realitza una exploració pelviana. Gairebé tots els càncers de cèrvix són causats pel VPH, considerat malaltia de transmissió sexual. Hi ha múltiples ceps del VPH i no totes són cancerígenes.
Entre els factors que afavoreixen l’aparició d’aquesta patologia estan:
– Les relacions sexuals primerenques.
– Les múltiples parelles sexuals.
– Altres malalties de transmissió sexual (MTS).
– Feblesa del sistema immunitari.
– Tabaquisme.
Quan la cèrvix s’exposa al VPH, el sistema immunitari intenta evitar que la mucosa cervical es vegi afectada i s’alterin les seves cèl·lules, encara que no sempre s’aconsegueix i durant molt de temps, fins i tot anys, les cèl·lules s’alteren (displàsia) i es converteixen en cèl·lules cancerígenes per mutacions de l’ADN.
La prevenció, és avui dia, l’arma més eficaç per a lluitar contra aquestes malalties. L’ús del preservatiu, vigilar els factors predisposants ja enumerats i la vacunació, són alguns dels factors preventius més importants a tenir en compte.
La vacuna VPH preveu la majoria dels casos, ja que conté els principals ceps del virus per a defensar-nos i s’ha de posar a l’edat d’11 – 12 anys, tant en nens com en nenes. No està contraindicada en edats posteriors, encara que s’aconsella abans de començar a tenir relacions sexuals, perquè augmenta la seva eficàcia protectora.
