El sòl pelvià és un conjunt de músculs, lligaments i teixits connectius que es troben a la part inferior de la pelvis. La seva funció és sostenir els òrgans de la zona (bufeta, úter, recte i vagina). Però sabies que hi ha situacions, com l’embaràs, el part, l’estrenyiment, l’envelliment o l’obesitat, que el poden debilitar?
Les conseqüències poden ser incontinència urinària, prolapse (descens dels òrgans de la pelvis), incontinència fecal o disfuncions sexuals. Aquests problemes, que moltes vegades són un tabú per a la societat, afecten la vida quotidiana de les dones.
El primer tractament que s’hauria d’aplicar en els casos lleus o moderats és la rehabilitació. Ajuda a enfortir i tonificar aquests músculs, en millora la funció i prevé problemes més greus en un futur.
Hi ha tècniques diferents, per la qual cosa és important prestar atenció a les necessitats específiques de cada persona:
- Exercicis de Kegel (descrits per l’Arnold Kegel l’any 1950)
És la tècnica més comuna i es pot fer al domicili. Consisteix a contraure i relaxar els músculs del sòl pelvià de manera repetida i gradual per tal d’enfortir la zona i millorar-ne la funció. A més, existeixen dispositius, com els cons vaginals o les boles xineses, que poden ajudar a enfortir els músculs de manera progressiva, ja que també impliquen la contracció d’aquesta musculatura.
- Electroestimulació
És necessària la presència d’un professional i es realitza al centre mèdic. Aquesta tècnica obliga els músculs a contraure’s mitjançant l’aplicació d’un corrent elèctric no dolorós similar al que emeten els nervis.
- Biofeedback
Permet a les pacients visualitzar, en temps real, l’activitat dels músculs de la pelvis, la qual cosa afavoreix l’aprenentatge per contraure’ls de manera efectiva.
A més d’utilitzar-se com a tractament, la rehabilitació del sòl pelvià també pot ser beneficiosa com a mesura preventiva. En situacions de risc, com l’embaràs, permet incrementar-ne la força per reduir, d’aquesta manera, les possibilitats de tenir incontinència urinària després del part. A més, les dones que practiquen esports d’impacte (futbol, running, bàsquet, atletisme…) que afecten la funcionalitat del sòl pelvià haurien de fer els exercicis de Kegel de manera rutinària.
Així doncs, la rehabilitació del sòl pelvià constitueix un enfoc integral i efectiu per abordar problemes de salut relacionats amb la debilitat d’aquesta musculatura. Amb els exercicis de Kegel, els dispositius vaginals, la teràpia física i altres tècniques, és possible millorar-ne la funció i alleujar els símptomes que poden aparèixer en les dones amb el pas dels anys.
De la mateixa manera, aquesta teràpia pot ser una eina preventiva valuosa per mantenir la salut pelviana durant tota la vida. S’haurien d’identificar totes aquelles situacions que impliquen un risc augmentat de patir disfuncions del sòl pelvià en el futur per poder-les prevenir a temps.
Qualsevol dona que presenti símptomes o disfuncions del sòl pelvià ha de consultar un especialista, que l’orientarà i li prescriurà un tractament precoç personalitzat.
Dr. Lluís Amat Tardiu
Ginecòleg especialista en disfuncions del sòl pelvià
Centre Ginecològic Sarrià, Barcelona
