«Si no esperes dues hores per banyar-te, tindràs un tall de digestió». Aquesta frase, tan típica a l’estiu, no és del tot certa. En realitat, el terme «tall de digestió» no té cap base científica perquè el procés digestiu no pateix cap fallada ni es paralitza.
Aleshores, tot és mentida? No, ja que un canvi brusc de la temperatura corporal en entrar en contacte amb aigua freda pot provocar una hidrocució o un xoc termodiferencial. Això afecta la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
Els símptomes són pell pàl·lida, calfreds, visió borrosa, marejos, vòmits o nàusees, xiulets a les oïdes i pèrdua del coneixement (síncope). Fins i tot, pot arribar a provocar una parada cardíaca, amb el perill afegit que es produeixi un ofegament.
El motiu és que l’organisme, en un intent de mantenir la temperatura i conservar la calor, envia més sang als vasos sanguinis, la qual cosa fa que el cervell i el cor tinguin menys sang per funcionar.
Com es pot evitar?
El més important és ficar-se a l’aigua a poc a poc perquè l’organisme s’adapti al canvi de temperatura entre l’exterior i l’aigua de forma gradual. Per a fer-ho, és fonamental mullar-se prèviament els braços, les aixelles, els canells, la nuca i els turmells, i no submergir el cap bruscament.
Altres recomanacions abans de banyar-se són:
- No prendre el sol durant un temps prolongat ni banyar-se si es pateix una insolació.
- No fer exercici intens.
- Evitar els àpats copiosos. En cas de digestió pesada, esperar unes hores.
- Hidratar-se contínuament.
- A la piscina, mullar-se a la dutxa per aclimatar el cos.
Com he d’actuar si passa?
Si una persona pateix una hidrocució, el PRIMER i més important és SOL·LICITAR AJUDA al socorrista o al telèfon 112, i després treure’l de l’aigua al més aviat possible sense posar-nos en perill. Si està conscient, cal col·locar-lo amb les cames en alt per a augmentar el flux sanguini cerebral i evitar la pèrdua de consciència, i seguidament vestir-lo o tapar-lo perquè recuperi la calor corporal.
Si està inconscient, cal col·locar-lo en posició lateral de seguretat, per a evitar l’ofegament, i comprovar si respira i si existeix pols. Si no respira, s’ha de començar a practicar la reanimació cardiopulmonar (RCP) fins que arribin els serveis d’emergència.
Si la hidrocució no és greu i la persona afectada ha aconseguit sortir de l’aigua a temps, es recuperarà en un termini de dues hores.
Posició lateral de seguretat:
