Les infeccions de pell i mucoses per fongs levaduriformes del gènere càndida són processos d’incidència elevada que afecten gran part de la població en algun moment de la seva vida. La Candida Albicans és la més freqüent i suposa entre el 70 – 80% dels casos. Habita preferentment en el tub digestiu i en les mucoses oral, vaginal i zona perianal.
Entre els factors predisposants a la infecció per fongs (micosi) destaquen:
- Tractaments mèdics amb antibiòtics, corticoides o anticonceptius.
- Treball al medi humit. Humitat excessiva i prolongada.
- Alteracions endocrines i deficiències nutricionals com la diabetis.
- Immunodeficiències.
- Gestació.
FORMES CLÍNIQUES MÉS FREQÜENTS
- Intertrigen candidiàsic. En grans plecs (axil·la, zona inguinal, submamari, intergluti, melic). Sobretot en dones. Sol ser degut a l’oclusió i humitat.
- Onicomicosi candidiàsica. Ungles, mans i peus. Amb major incidència en persones que treballen en mitjans humits, sobretot amb mans i peus. Cambrers, mestresses de casa, infermers, esportistes –peu d’atleta–…
- Candidiasi de les mucoses. Especialment oral i vaginal. Muguet, quilitis, glossitis, aftes, vaginitis i vulvovaginitis.
CONSELLS SOBRE PREVENCIÓ
- Si s’utilitza un antibiòtic de forma prolongada, cal usar probiòtics intestinals i de la flora íntima en la dona.
- Evitar humitat prolongada.
- Roba interior folgada i amb materials més naturals.
- Higiene adequada. Assecar bé les zones de plecs en la pell, raspallat correcte de dents, col·lutoris…
- Control adequat de sucre en sang.
TRACTAMENT
El tractament correcte ha d’anar precedit, en la mesura del possible, de la correcció dels factors predisposants. Moltes vegades els pacients responen bé a l’ús d’una teràpia tòpica local, però altres vegades necessiten usar la via oral amb diferents antimicòtics, només el seu metge o dermatòleg han de recomanar la millor opció en cada cas.
