La sarcopènia és una malaltia muscular progressiva que consisteix en la disminució gradual de la massa muscular, provocant una pèrdua de força i en conseqüència del rendiment físic.
L’origen de la sarcopènia és multifactorial:
- Desús muscular: és una de les principals causes i està present principalment en persones ancianes (envelliment muscular), persones sedentàries o persones amb mobilitat reduïda per discapacitat física.
- Malalties metabòliques com la resistència a la insulina o la malnutrició.
- Trastorns crònics: processos inflamatoris, càncer o problemes de malabsorció intestinal també contribueixen al procés.
- Nivells de vitamina D: també s’han relacionat amb feblesa muscular en l’arrel de les articulacions, limitant les activitats quotidianes com ara aixecar-se d’una cadira o pujar escales.
El pacient sarcopènic sol referir sensació de feblesa, dificultat per a moure’s i una capacitat de reacció lenta. Això dificulta la deambulació i s’associa també a inestabilitat per feblesa en els reflexos musculars que ajuden al manteniment de la postura. Les caigudes solen ser més greus en aquests pacients, ja que tenen pitjors reflexos i una menor resistència en els ossos a causa de la pèrdua de força muscular. A més, les fractures (de maluc, per exemple) i la disminució de la mobilitat, tenen un efecte clar en la qualitat de vida i augmenten la mortalitat.
El diagnòstic de la sarcopènia és eminentment clínic, encara que és necessari descartar altres malalties que puguin provocar símptomes similars, sobretot malalties neurològiques i musculars d’índole inflamatòria. Per a això, n’hi ha prou amb una bona història clínica i una analítica senzilla juntament amb una exploració física amb test, que ajudin a quantificar la força muscular i algunes proves complementàries que ens ajudin a valorar la quantitat de massa muscular (RNM, TC o ecografia), l’estat nutricional i detectar les possibles pèrdues de proteïnes (per aparell digestiu o urinari).
El tractament de la sarcopènia ha d’enfocar-se des de múltiples angles, el pilar fonamental és la nutrició adequada del pacient juntament amb un programa d’exercicis que ajudin a alentir o recuperar en la mesura que sigui possible la pèrdua de massa muscular. Depenent dels factors afegits que s’hagin pogut detectar (malnutrició, hipovitaminosis, etc.), el tractament s’haurà d’individualitzar per a garantir el seu èxit.
Pel que fa a l’exercici físic, els pacients amb sarcopènia es beneficien d’exercicis de resistència muscular perquè contribueixen a millorar la força i volum muscular, així com la coordinació i la funció física. Alguns exemples d’exercicis de resistència són l’aixecament de pesos, bandes de teràpia elàstica i treballs contra gravetat com ara escales o esquats.
És important establir un programa individualitzat de recuperació funcional depenent de la capacitat física inicial del pacient.
En casos severs l’aconsellable seria el treball i supervisió inicial del programa de recondicionament físic per part d’un fisioterapeuta que treballi aspectes específics com la força per grups musculars, la propiocepció i l’equilibri, fins que el pacient pugui fer exercicis més generals sense l’ajuda d’un professional de la salut.
Finalment, cal assenyalar que, encara que a vegades no s’aconsegueix una millora totalment satisfactòria per al pacient o els seus familiars, amb una intervenció adequada sempre s’aconsegueix algun grau de millora en el pacient col·laborador.
Dr. Pablo Mesa del Castillo Bermejo
Reumatòleg a l’Hospital Mesa del Castillo
