
L’halitosi, també coneguda com a «mal alè», és un problema que s’acostuma a associar a una mala higiene bucal o a malalties de la cavitat bucal, però també pot indicar malalties sistèmiques greus que requereixen un diagnòstic i un tractament.
En general, el mal alè es deu a l’acció dels bacteris localitzats, principalment, al dors de la llengua i al solc gingival. L’estructura papil·lar de la llengua fa que es retinguin restes d’aliments que es descompondran a causa de l’acció de la població microbiana present, la qual cosa produeix compostos volàtils de sulfur (CVS), que són responsables, en gran mesura, de la mala olor i que deriven de la degradació de les proteïnes.
La saliva lubrifica i oxigena la cavitat oral i té propietats antimicrobianes, de manera que la quantitat i la qualitat de la saliva són importants. Els pacients amb xerostomia (poca saliva) produeixen més CVS i això provoca la mala olor.
El mal alè també es relaciona amb la densitat i les característiques dels bacteris presents a la llengua i a la cavitat oral. S’ha vist que als pacients amb halitosi hi ha una proporció superior d’anaerobis i inferior de flora protectora.
TIPUS D’HALITOSI
Halitosi FISIOLÒGICA. Factors orals no patològics.
- Alè matutí: a la nit disminueix la secreció de saliva.
- Edat: l’alè de les persones grans acostuma a ser intens a causa de les glàndules salivals.
- Pròtesis dentals: acumulació de restes d’aliments.
- Saliva: com més flux de saliva hi ha, menys halitosi. La masticació n’augmenta el flux.
- Tabac: alè típic de fumador.
- Gana: el dejuni en pot ser la causa.
- Aliments: després de l’absorció gastrointestinal i el seu pas cap a la sang, els metabòlits arriben als pulmons i s’expulsen per via aèria.
Halitosi PATOLÒGICA
Halitosi ORAL. 90 % dels casos. A la cavitat bucal.
- Malaltia periodontal: estomatitis, faringitis, tumors.
- Higiene oral deficient: càries, placa dental (tosca), restes d’aliments…
- Reconstruccions dentals deteriorades: ponts, dentadures postisses, pròtesis…
- Malaltia crònica periodontal i gingivitis: n’és la causa més freqüent.
- Abscés dental i fístula oroantral, gingivitis ulcerativa necrosant (malaltia de Vincent), estomatitis i glossitis.
- Candidiasi oral (micosi oral) afavorida pel canvi de flora.
- Fàrmacs: hi ha medicaments que produeixen xerostomia (anticolinèrgics); d’altres, candidiasi oral (antineoplàstics). Altres fàrmacs: antihipertensius, antihistamínics, ansiolítics, antidepressius…
Halitosi EXTRAORAL
- Causes periorals: nasals, paranasals, laríngies, sinusitis, ozenes, tumors…
- Malalties digestives: poc freqüent. Dispèpsia, esofagitis, hemorràgia…
- Malalties respiratòries: infecció pulmonar o bronquial, tuberculosi, tumors.
- Malalties sistèmiques: diabetis, insuficiència renal, disfunció hepàtica…
- Origen psiquiàtric: halitosi psicosomàtica, halitofòbia…
TRACTAMENT
Per començar, cal realitzar una HIGIENE de boca correcta, raspallant les dents, passant la seda dental, i glopejant i gargaritzant amb clorhexidina a baixa concentració dues vegades al dia.
Si no hi ha cap millora, s’han de valorar estudis complementaris per descartar causes orals i extraorals.
L’odontòleg, amb ajuda del metge de capçalera, ha de supervisar aquests procediments de manera regular.