La hipotensió ortostàtica consisteix en una baixada brusca de la tensió arterial en canviar de postura, d’estar ficat al llit o assegut un temps, a posar-se dempeus de manera ràpida i imprevista.
Amb el pas del decúbit a la bipedestació es produeix un desplaçament de sang, de manera que 500-700 ml de sang queden retinguts en les extremitats inferiors i en l’àrea esplènica (melsa), fet que determina una reducció del retorn venós i del rendiment cardíac.
Quan fallen els mecanismes per a mantenir la pressió arterial, es produeix el quadre d’hipotensió ortostàtica, que pot arribar a provocar una síncope quan el pacient s’incorpora.
La síncope es defineix com una pèrdua de consciència i del to postural d’aparició brusca i durada curta que es resolen espontàniament sense seqüeles neurològiques. Es per causa d’una caiguda brusca del flux -reg- cerebral que produeix un dèficit transitori del metabolisme cerebral. És un quadre clínic comú. Al voltant del 20% de la població adulta ha sofert en algun moment de la seva vida un quadre sincopal.
Parlaríem de presíncope quan descrivim episodis bruscos de enterboliment de consciència i inestabilitat, dels quals el pacient es recupera ràpidament sense arribar a la pèrdua completa de consciència. Es considera una forma frustrada de la síncope.
Es considera hipotensió ortostàtica quan hi ha una reducció de 20-15 mm Hg entre la presa de TA sistòlica en decúbit i als 2 minuts de passar a bipedestació. En les persones ancianes aquest fet sol ser freqüent.
Les causes són múltiples i abasten des d’alteracions funcionals fins a processos neurològics greus que afecten l’arc reflex baroreceptor.
Les causes més comunes són:
- La reducció del volum intravascular (hemorràgia, deshidratació).
- Els efectes adversos de determinats fàrmacs (diürètics, hipotensores, vasodilatadors, betabloquejants…).
Les persones ancianes són particularment sensibles a causa de la menor sensibilitat baroreceptora, el menor flux cerebral i l’arterioesclerosi.
