Si mentre dorms se t’atura la respiració i torna a iniciar-se diverses vegades, i si emets roncs forts i et notes cansat o esgotat quan et despertes al matí, probablement tinguis apnea de la son.
Normalment, les persones del voltant són les que ho detecten en primer lloc. Els símptomes són:
- Roncs forts.
- Esbufecs i pauses mentre dormim.
- Nictúria (llevar-se moltes vegades a la nit per orinar).
- Cansament i esgotament quan ens despertem. Somnolència diürna.
- Cefalea matutina. Irritabilitat.
Hi ha dues causes possibles:
- Obstrucció o bloqueig de les vies aèries: SAOS o AOS (Apnea Obstructiva de la Son). És la més freqüent i es deu a una alteració en la musculatura de la llengua, la boca o la gola al paladar tou que provoca el bloqueig de les vies respiratòries. Els òrgans (cervell, cor, ronyons…) reben menys oxigen i s’emmagatzema CO2. Quan el cervell se n’adona, emet una ordre per restaurar la respiració. Aquest cicle es repeteix.
- Apnea Central de la Son. Fallada a l’àrea del cervell que controla la respiració. No s’envien els senyals adequats als músculs que regulen la respiració.
Factors de risc
L’apnea de la son pot generar problemes com hipertensió arterial, malalties cardiovasculars o diabetis.
Les persones més propenses són les obeses o amb sobrepès, les d’edat avançada, els fumadors i bevedors nocturns, i aquelles persones que consumeixen tranquil·litzants, hipnòtics o sedants. També la poden presentar les persones amb alteracions anatòmiques de les vies aèries superiors (nas, boca, gola…).
Tractament
Les unitats de trastorn de la son, composades per diferents especialitats (otorrinolaringologia, psicologia, pneumologia, neurologia…), són les encarregades de realitzar un estudi multidisciplinari de la son.
Això es fa mitjançant una prova anomenada POLISOMNOGRAFIA, que enregistra amb ones cerebrals els nivells d’oxigen, la freqüència respiratòria i cardíaca, i els moviments oculars i de les cames. Per tant, vigila les etapes i els cicles de la son, i permet determinar si els patrons s’interrompen, quan i per què.
Segons els resultats, se’n determina el tipus de tractament. Els més freqüents són:
- Quirúrgic. Si l’alteració està en l’obstrucció de la via aèria i es necessita una cirurgia per corregir-la.
- CPAP. És el més comú. Consisteix a una màquina de pressió continua positiva a les vies respiratòries. Amb una màscara sobre la boca i el nas, o la boca, s’emet una lleugera pressió d’aire per mantenir obertes les vies respiratòries a la nit.
