L’acne és una malaltia crònica inflamatòria de la pell ocasionada per un trastorn de la unitat pilosebàcia, formada per un fol·licle pilós i la glàndula sebàcia corresponent (l’encarregada de produir el greix extern de la pell). Aquesta glàndula drena el greix cap a l’exterior, formant el que es coneix com a porus.
Les lesions de la pell derivades de l’acne comencen a aparèixer de manera gradual a la pubertat amb la mateixa prevalença entre nois i noies. Es caracteritzen per ser polimorfes, amb presència de barbs (que s’acostumen a anomenar «punts negres»), pàpules i pústules (els grans), i quists.
L’acne és una malaltia estesa per tot el món que afecta, sobretot, a persones d’entre 12 i 24 anys. La incidència de la malaltia predomina en edats més primerenques (des del naixement fins als 11 anys). El 80 % dels adolescents pateix aquesta malaltia i a partir dels 20 anys és més freqüent en dones.
Causes i característiques
Hi ha, fonamentalment, 4 factors de formació:
- Hiperproliferació epidèrmica a nivell fol·licular. La unitat pilosebàcia s’obstrueix a l’entrada del fol·licle (glàndula situada a la pell) a causa d’un excés de greix causat per la queratina, material sebaci i bacteris. Això genera una inflamació de la regió superior del fol·licle anomenada barb. El determinant principal són les hormones androgèniques (testosterona i derivats).
- Excés de producció de greix. En persones amb acne es produeix una major secreció de triglicèrids.
- Bacteris, concretament el Cutibacterium acnes, present al greix i que ajuda a la formació de l’acne.
- Inflamació deguda a l’expulsió de queratina, greix i bacteris a la dermis.
Se sap que la causa de l’acne és multifactorial i parcialment hereditària. A més dels factors anomenats anteriorment, és important el paper de l’activitat hormonal, sobretot dels andrògens i de la progesterona.
Tractament
Dependrà del tipus i de la severitat de l’acne. El tractament ideal és aquell capaç d’actuar de manera global sobre la patogènia d’aquesta malaltia (bacteriana, glàndula sebàcia i inflamació). Podem distingir entre tractaments de via tòpica i via oral, i sempre s’utilitzaran sota la vigilància d’un professional sanitari.
- Via tòpica. Alguns compostos són el retinoide tòpic, el peròxid de benzoïl i l’antibiòtic tòpic.
- Via oral. Compostos com els retinoides (isotretinoïna) i antibiòtics (tetraciclina, doxiciclina, minociclina…).
