Es tracta d’una inflamació crònica de l’intestí d’origen desconegut que evoluciona de manera recurrent amb brots, uns en els quals la malaltia persisteix activa i altres remissions en les quals els símptomes desapareixen. Pot presentar diverses complicacions i manifestacions extradigestives que acompanyen a les intestinals com poden ser la fatiga o la pèrdua de pes.
Els últims avanços indiquen que és originada per una resposta immune desmesurada que produeix lesions de profunditat i extensió variables en el nostre organisme, però especialment en la zona intestinal.
Entre els factors que provoquen la malaltia inflamatòria intestinal destaquem:
- Predisposició genètica i antecedents familiars.
- Estat de la microbiota intestinal o també denominada flora.
- Determinats factors ambientals, com la pol·lució.
- Exposició a certs microorganismes.
- Resposta immune anòmala.
El concepte de malaltia inflamatòria intestinal s’aplica a dues manifestacions nosològiques, la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. Ambdues es caracteritzen per ser malalties que, com comentàvem, afecten l’intestí per causa fonamentalment immunomediada, que presenta problemes inflamatoris i crònics que, en alguns casos, poden provocar complicacions que posen la vida de la persona malalta en perill.
- En la colitis ulcerosa es veu afectada exclusivament la mucosa del còlon i del recte, que sembla friable, és a dir, disgregable amb facilitat, i congestiva de manera difusa. Les seves manifestacions més freqüents són:
- Diarrea.
- Presència de sang en la femta.
- Dolor abdominal, febre i pèrdua de pes.
- Tenesme, que es caracteritza per la necessitat constant de defecar encara que l’intestí estigui ja buit.
- Perforació del còlon i, fins i tot, el risc de desenvolupar algun tipus de càncer, són els riscos més importants a tenir en compte.
- En la malaltia de Crohn el procés inflamatori afecta en profunditat la submucosa i la resta de capes de la paret intestinal, amb presència de granulomes. Pot afectar qualsevol tram intestinal i també altres zones del tub digestiu. La seva distribució és segmentària, discontínua, alternant zones inflamades amb zones sanes de l’intestí. Les seves manifestacions clíniques més freqüents són:
- Diarrea –normalment sense presència de sagnat-.
- Dolor abdominal, febre i pèrdua de pes.
- Fatiga.
- Fístules, perforació o obstrucció intestinal són les complicacions més severes.
Entre les vies disponibles per al diagnòstic d’aquestes malalties trobem l’analítica ja sigui sanguínia, d’orina o de femta, el diagnòstic per imatge abdominal o les proves endoscòpiques. Pel que fa als tractaments que ajuden a mitigar els símptomes o pal·liar la malaltia, podem destacar els antibiòtics, corticoides i immunomoduladors que ajuden a mantenir el període de remissió de la malaltia. No obstant això, és important apuntar que no hi ha dues malalties iguals, igual que no hi ha dos pacients afectats per la malaltia inflamatòria intestinal idèntics. Per tant, no hi ha un tractament comú per a tots els pacients i el tractament i el diagnòstic a emprar serà designat per un facultatiu sobre la base de les característiques personals de cada afectat.
