L’onicocriptosi, coneguda col·loquialment com a “ungla encarnada”, és una de les malalties unguials més comunes a la pràctica clínica de podologia, dermatologia i medicina general, sobretot en pacients joves.
És una afecció comuna en què una vora de l’ungla creix cap a la pell i provoca dolor, inflamació i, fins i tot, infecció. Apareix quan l’ungla no creix adequadament i, generalment, al primer dit del peu.
Les darreres dades de prevalença són del 1992 del Sistema Nacional de Salut dels EUA, amb un 2,5-5 % i predomini masculí. En pacients diabètics s’ha registrat una incidència d’entre el 13 i el 32 %, i amb més complicacions a causa de la presència d’altres malalties associades a la diabetis.
Les causes són multifactorials i són principalment un desequilibri biomecànic (posició corporal incorrecta), un mal ajustament del calçat o del mitjó en pacients joves, una sudoració excessiva (hiperhidrosi), una ungla mal tallada i l’engruiximent de l’ungla en pacients adults.
Entre les complicacions més habituals hi ha el granuloma piogènic, un sobrecreixement del teixit de granulació (teixit que es forma durant la curació o cicatrització de ferides) provocat pel procés mateix de reparació de la ferida. També s’han descrit casos d’infecció del teixit ossi o infecció òssia en casos recurrents i de llarga evolució.
Quin n’és el tractament?
Les cures inicials són les següents:
- Posar el peu afectat en aigua tèbia amb sal durant 15-20 minuts diverses vegades al dia.
- Usar calçat còmode i evitar exercir pressió a la zona.
- Mantenir la zona neta i seca.
- Aplicar una crema antiinflamatòria o antibiòtica.
- Posar els peus en remull abans de tallar-se les ungles per estovar-les. Tallar-les en línia recta, seguint la vora natural de l’ungla, i no arrodonir ni llimar les cantonades.
- No tallar la part d’ungla incrustada a la pell, atès que això pot agreujar la situació.
Si l’ungla encarnada no respon a les mesures higièniques inicials, cal anar al podòleg i seguir el tractament recomanat:
En casos lleus es recomana una quiropòdia, que és un tractament conservador. Consisteix a tractar l’ungla per corregir-ne el creixement i evitar infeccions i molèsties en el futur. Les ungles es tallen i es fresen (se’n redueix el gruix) amb tècniques específiques.
En casos moderats, severs o recurrents es recomana una intervenció quirúrgica. Destaca la matricectomia parcial química amb fenol, una intervenció mínimament invasiva amb un perfil baix d’efectes adversos, així com més seguretat i suport mèdic. Consisteix a retirar, sota anestèsia local, la porció d’ungla que genera problemes i part de la matriu unguial (zona responsable del seu creixement) sense necessitat de fer talls ni punts de sutura a la pell per aconseguir de forma immediata l’alleujament del pacient.
En definitiva, davant d’un cas d’ungla encarnada convé consultar el podòleg, especialment si es té molta molèstia, la pell inflamada, pus o malalties com la diabetis o que causin una mala circulació sanguínia.
Dra. Gema Santos Quero
Podòloga del Centre Mèdic Europa











