La saliva juga un paper important en la salut bucal. Actua en la protecció contra bacteris i fongs, transport de nutrients i enzims digestius, lubricació de la cavitat bucal, remineralització de les dents, a més d’ajudar a mastegar, empassar i parlar.
La xerostomia es defineix com la percepció subjectiva de la boca seca. La percepció de sequedat bucal a vegades s’acompanya, però no necessàriament, d’una reducció del flux salival.
Aquesta pot tenir un impacte negatiu en la salut bucal i la qualitat de vida del pacient. Els símptomes de la xerostomia inclouen halitosis (mal alè), dolor i cremor bucal, dificultat per a empassar i parlar i alteració del gust (primeres manifestacions clíniques).
Quan aquesta hiposecreció salival es manté en el temps pot augmentar el risc de càries dental i contribuir a malalties periodontals i infeccions orals com la candidiasis (infecció provocada pel fong Candida albicans).
És especialment freqüent en persones d’edat avançada i en pacients que estan prenent gran quantitat de fàrmacs. És una patologia freqüent, a Espanya afecta a una de cada deu persones grans.
Entre les causes que poden desencadenar la xerostomia estarien:
- Consum d’alcohol.
- Tabaquisme.
- Pacients amb polifarmàcia.
- Medicaments com ara analgèsics, antihistamínics, antidepressius, ansiolítics o antihipertensius.
- Malalties com ara diabetis, Parkinson i alguns processos psicològics com l’estrès, l’ansietat, la depressió o l’anorèxia nerviosa.
- Quimioteràpia i radioteràpia.
Diagnòstic
Quan el pacient ve a la consulta realitzem un interrogatori, amb preguntes com “sent la boca seca en menjar?, amb quina freqüència se li asseca la boca?, beu líquids per a ajudar a empassar aliments secs?”.
En la revisió intraoral en clínica és important avaluar els teixits tous intraorals per a detectar la presència de mucosa seca, atròfica o esquerdada, ja que això també pot indicar problemes amb el flux salival.
També es pot realitzar una avaluació del flux de saliva real per a avaluar la funció salival. Una taxa de flux normal no estimulada de 0,1 – 0,2 ml/min es considera anormalment baixa (la normal és més de 0,25 ml/min).
La xerostomia està relacionada amb altres símptomes orals que poden afectar negativament la qualitat de vida. Aquests pacients informen d’altres símptomes orals com ara sensació de cremor en la boca, sabor desagradable, mal alè i úlceres doloroses.
Tractament
El pas més important en el tractament dels pacients amb xerostomia és establir el diagnòstic correcte.
El tractament està relacionat amb l’eliminació de la causa que la produeix i quan això no és possible es basarà en l’estímul de la secreció salival.
És important desenvolupar un programa preventiu adequat per a minimitzar el risc de càries dental, incloses les visites regulars al dentista, l’avaluació i l’assessorament dietètic i d’higiene oral.
Algunes de les pautes més freqüents que donem als nostres pacients inclouen:
- Hidratació: beure entre 2 – 3 litres de líquids al dia, aigua o infusions (evitar begudes amb sucres afegits).
- Evitar el cafè.
- Suprimir el consum d’alcohol i tabac.
- Mantenir una higiene bucodental rigorosa.
- Utilitzar col·lutoris sense alcohol.
- Mastegar xiclets sense sucre o xuclar caramels sense sucre. Canviar, reduir o suprimir els fàrmacs xerostomitzants (fer interconsulta amb el metge).
Davant qualsevol dubte es recomana consultar a un odontòleg i fer revisions anuals.
Dra. Guadalupe González Biset
Odontòloga i codirectora de Clínica Bucodental
