Els marejos, la visió borrosa o la dificultat per mantenir l’equilibri, tant assegut com dempeus, són les conseqüències principals del vertigen vascular. Però sabies que aquest tipus de dolences poden tractar-se amb fisioteràpia?
Primer de tot, cal fer un diagnòstic. L’otorrinolaringòleg té una funció crucial en la detecció del problema, que pot tenir l’origen a l’oïda interna i afectar el sistema vestibular (SNP) o un vertigen central que afecta els nuclis vestibulars i les seves connexions (SNC). Per a les lesions que afecten el sistema vestibular, es pot fer aquesta rehabilitació.
En què consisteix el tractament?
Es tracta d’alimentar la plasticitat del sistema nerviós central mitjançant mecanismes de substitució o adaptació («reeducar» el cervell). Per fer-ho, el fisioterapeuta utilitza diferents tècniques i exercicis dissenyats prèviament després d’haver fet proves com el reflex vestibuloocular, el head thrust test, el nistagme, l’avaluació de l’equilibri o l’avaluació de la marxa.
A més, es tindran en compte factors com l’edat, la causa (traumàtica o degenerativa), els tractaments mèdics o farmacològics, l’estat agut o crònic, etc.
L’efectivitat augmenta si es fa un tractament precoç. Sovint, els pacients han d’estar en repòs i seguir un tractament amb fàrmacs per superar aquests episodis, però el problema pot convertir-se en crònic. La fisioteràpia millora la qualitat de vida dels pacients i contribueix a fer desaparèixer els símptomes.
Consideracions sobre el tractament
Perquè sigui més efectiu, cal:
- Individualitzar el tractament i fer servir diferents tècniques.
- Realitzar els exercicis de manera progressiva, de menys a més complexitat.
- Quan hi ha otocònies, és a dir, quan l’òrgan vestibular situat a l’oïda es desprèn, cal realitzar la maniobra d’Epley i Semont (assegut, s’ha de girar el cap envers un costat amb un angle de 45 graus i tombar-se. Després s’ha de repetir la mateixa maniobra cap a l’altre costat).
- En pacients aguts, el temps d’exercici serà curt, al contrari que en el cas dels pacients crònics.
- Realitzar 2-3 sessions al dia de 20 minuts i fer repòs després de cada sessió.
- Deixar de fer els exercicis si provoquen un malestar molt pronunciat.
- Tenir en compte factors externs com la roba, la llum o el lloc on es fa la sessió.
- Evitar caigudes que puguin generar una altra lesió.
- Fer servir tècniques d’última generació, com els videojocs de realitat virtual adaptats al pacient.
Guia bàsica d’exercicis
Nivell 1: exercicis oculars. Assegut, mirar cap a dalt, cap a baix i envers un objecte.
Nivell 2: exercicis de moviment de cap i ulls. Fer flexions assegut, i estendre i inclinar el cap suaument.
Nivell 3: exercicis de moviment de braços i cos. Apujar les espatlles mentre s’està assegut o realitzar moviments circulars suaus de braços.
Nivell 4: posar-se dempeus i fer algun moviment. Posar el peu sobre un esglaó i passar un objecte rítmicament d’una mà a l’altra.
Nivell 5: moviment de translació. Caminar en cercles, sempre amb suport per evitar caigudes.
Al llarg del temps, s’han fet estudis amb bons resultats per tractar aquesta afecció en els quals s’ha demostrat l’efectivitat de la fisioteràpia, especialment si el tractament és precoç. Es tracta, doncs, d’una de les millors armes per lluitar contra els símptomes provocats per les alteracions de l’equilibri.
Francisco López Fructuoso
Fisioterapeuta al Centro Médico Ciudad Quesada
