La vitamina C, o àcid ascòrbic, és una vitamina hidrosoluble, essencial per a l’ésser humà, i que no s’emmagatzema en el nostre cos, per la qual cosa ha de ser consumida regularment per a evitar manques o deficiències en l’organisme.
Entre les seves moltes funcions podem destacar:
- Potent antioxidant que es dissol en l’aigua, fonamental per al sistema immune.
- Minimitza i retarda el procés de l’envelliment.
- Intervé en l’absorció del ferro pel tracte gastrointestinal.
- Beneficia la integritat endotelial, fonamental en la carnitina, el col·lagen i el metabolisme de les lipoproteïnes.
- Important en la cicatrització de ferides.
Obtenció
Aquesta vitamina es pot obtenir de manera natural o sintètica. La forma natural és a través dels aliments, sobretot fruites i verdures, entre les quals destaquen els cítrics. S’absorbeix ràpidament en l’intestí prim (duodè) i el seu excés s’elimina per l’orina.
L’emmagatzematge prolongat o inadequat i la cocció dels aliments rics en aquesta vitamina poden disminuir el contingut vitamínic d’aquests.
Dèficit de vitamina C
El seu dèficit s’aprecia més en persones grans amb limitacions en la ingesta, dietes macrobiòtiques, síndrome de malabsorció, alcoholisme, hipotiroïdisme, diabetis i càncer.
La majoria de les manifestacions clíniques del dèficit de vitamina C són secundàries al defecte de formació del col·lagen. Entre els símptomes més freqüents apareixen: anorèxia, dolors articulars, letargia, anèmia, dèficit en cicatritzacions, pèrdua de pes, estomatitis angular, glossitis, llengua depapilada…
En estats més avançats apareixerà l’escorbut que es caracteritza per alteracions en la coagulació, la púrpura i les hemorràgies, equimosis en extremitats, pèrdua de dents, icterícia, edemes, febre i, en fase final, la mort.
